La ortopedia dental és aquell grup de tècniques que tenen capacitat per aprofitar el creixement ossi del pacient (nen) per tal d’orientar-lo  a fi de:

[row]

[column size=»1/3″]

[/column]

[column size=»2/3″][note]

• Evitar futures complicacions
• Corregir i impedir agreujament de maloclussions
• Evitar mals hàbits
• Aconseguir major desenvolupament ossi i muscular

[/note]

[/column][/row]

Quina diferència hi ha entre Ortodoncia infantil i la Ortodoncia Convencional?

• La Ortodoncia infantil es realitza durant l’etapa de creixement del nen, pel què amb els estímuls adecuats podem guiar aquest creixement i impedir que altres factors intervinguin desharmonitzant la oclusió i el perfil facial. Les forces generades actuen sobre l’os.

• Per altra banda la Ortodoncia convencional (brackets/invisalign…) intervé una vegada el pacient té dentició permanent, pel què no podem basar-nos en el creixement ossi per alinear la dentició o corregir un perfil facial. Aquí la força s’aplica sobre la dent, que mitjançant el turnover ossi podrà moure’s fins a la posició correcta.

El tractament previ a la complicació, per tant diagnosticant a temps una possible falta d’espai o un retràs en el recanvi dentari, agenesies o absència dental, erupció ectòpica… Pot evitar que la Ortodòncia requereixi de pressions i moviments innecessaris que d’altra banda són agressius per els teixits de suport i la pròpia dentició.

Existeix literatura científica que defensa, que aquell tractament en dues etapes, ortopedia primer, i ortodoncia després, aconsegueix majors índexs d’estabilitat.

[highlight] Els mals hàbits com la interposició digital o lingual, l’ús excessiu de xumet, la respiració oral (no nasal)… poden acabar amb una maloclussió severa que interfereixi en el perfil facial, afectant tota l’estètica posterior d’adult, degut a un mal desenvolupament muscular i ossi (incorregible).[/highlight]