Serveis d'Odontologia

1) Reducció substancial de la radiació

La radiació fruit de la radiografia es quantifica en micro sieverts (μS), i aquesta és una escala comparativa que tenim entre una i altra tècnica radiogràfica:

• TAC convencional: 1400 μS
• Panoràmica (ortopantomografia): 6’3 μS
• Periapical: 5μS
• CBCT: 7’3 μS

Així doncs per els avantatges en planificació i visualització de les estructures anatòmiques, incorporant el volum en el seu eix de coordenades (la convencional medeix alçada i amplitud, no gruix), i veient l’increment relatiu que representa en radiació (doncs moltes vegades una tècnica radiogràfica s’ha de veure complementada amb una altra, ex: periapical + panoràmica), podem concluir que el CBCT és ideal.

2) Imatge més nítida

Al concentrar tot l’eix radiogràfic a un punt més concret (maxil·lar-mandíbula), aconseguim molta més resolució en la imatge i a més a més els objectes metàl·lics no interferiran de la mateixa manera que en un TAC.

De les principals avantatges que ens ofereix el CBCT vers les tècniques convencionals és la visió 3D, on podrem valorar des de tots els angles el plantejament del tractament, evitant superposició d’estructures o errors d’interpretació per “artefactes”.

El programari que suporta el CBCT ens permet treballar la radiografia, com seleccionant els punts d’interès d’observació, valorant la innervació (figura 2), el volum ossi, la proximitat d’altres estructures anatòmiques, el nivell de la fractura, l’extensió de reabsorció ossia, una infecció periapical…

A part de la nitidesa i precisió de la tècnica, s’ha demostrat a través d’estudis recents que la sensibilitat del CBCT és molt major a les tècniques més habituals, podent detectar lesions que haurien passat inadvertides.

El programa ens permet realitzar diversos “talls” dins la propia imatge per tal de assegurar-nos de la proximitat, en aquest cas, del nervi dentari, i a quin nivell tenim “el problema” a estudiar, com podria ser una fractura, una infecció…